BarcelonaDecideix

10A BarcelonaDecideix FES-TE VOLUNTARI!

Barcelona Decideix és una iniciativa ciutadana que organitza un referèndum a la ciutat de Barcelona sobre la independència de Catalunya.Es tracta d’un gest radicalment democràtic de participació en una votació convocada, organitzada i finançada pel poble català, el qual entronca i tancarà un procés de consultes que va començar el de setembre de 2009 a Arenys de Munt.

Barcelona Decideix neix igualment amb la voluntat d’esdevenir un gran moviment ciutadà, format per entitats i persones, no partidista, transversal, democràtic i transparent amb l’única finalitat, acotada en el temps, d’organitzar l’esmentat referèndum.

Barcelona Decideix es compromet en l’organització del referèndum sobre la base del rigor, la neutralitat i l'escrupolós respecte a totes les opcions que s'hi plantegin per tal de preservar les garanties democràtiques i de funcionament inherents a qualsevol consulta d’aquestes característiques.

Barcelona Decideix fa una crida a totes les entitats, organitzacions i institucions de tot tipus, així com als ciutadans i ciutadanes, a fer-se seva aquesta iniciativa i a participar activament en l'organització d'aquest referèndum. Cridem als barcelonins i les barcelonines que ens acompanyin com a voluntaris i voluntàries en l'assoliment d'aquesta fita democràtica.
http://www.barcelonadecideix.cat/

PREGUNTA QUE ES FARÀ
“Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

DATA DEL REFERÈNDUM
El 10 d’abril del 2011 va ser escollit, en l’assemblea celebrada l’abril del 2010, com a data per celebrar la Consulta sobre la Independència a la capital de Catalunya. De tota manera, uns mesos abans començarà la recollida de vot anticipat de forma itinerant.

QUI POT VOTAR
Tots aquells que resideixin a Barcelona i siguin majors de 16 anys podran votar, acompanyats del seu DNI o document acreditatiu pertinent, en cas de persones no considerades ciutadanes de l’estat espanyol.

ON ES POT VOTAR
En els punts de recollida de vot secret anticipat i el dia de la consulta en els col·legis electorals.

PER QUÈ CAL BARCELONA DECIDEIX?PER DEMOCRÀCIA.
Votar sobre la independència no és fer política; és un exercici cívic i democràtic.

PER LLIBERTAT.
Evidentment, es pot votar en qualsevol sentit: SÍ, NO o en Blanc.

PER CAPITALITAT.
Barcelona és la capital de Catalunya, té el deure de tancar un procés iniciat fa més d’un any i no pot quedar-ne fora.

PER RESPONSABILITAT.
Cal respondre al que es demana de nosaltres, com a ciutadans majors d’edat. Ser grans no ens ha d’espantar.

PER IMPACTE.
La projecció internacional de Barcelona farà que els resultats tinguin un gran ressò.

PERQUÈ ÉS UN DRET.
No podem admetre prohibicions ni censura en una qüestió vital.

PERQUÈ ÉS VINCULANT.
El nostre futur és vinculant. El vot és vinculant; històricament, moralment, socialment, políticament vinculant.

PERQUÈ ÈS LEGAL.
Tot és perfectament legal: Barcelona Decideix és una entitat legal, i no hi ha cap acusació ni cap procés contra aquesta entitat ni cap de les que ha muntat referèndums idèntics en 516 municipis de Catalunya.

PERQUÈ ÉS OFICIAL.
Tenim una data, el 10 d’abril, que ja és oficial. No som clandestins.

PERQUÈ SERVEIX DE MOLT.
No hi ha cap altre procés que hagi modificat tant el país com el procés de les consultes. La cita de Barcelona serà la més gran i la més útil.

PER LA UNITAT.
Aquest referèndum no és una festa privada, tothom hi està cridat amb independència de l’origen, el sexe, l’edat o les idees. Hi ha consens respecte a la capacitat dels catalans per decidir el seu propi futur; treballem des del consens.

A Barcelona, Decidir és Capital.

Ara volem vots, no paraules.
___________________________________________________

Ahir, 28 de desembre de 2010 Barcelona Decideix va estar present al partit de la Slecció catalana contra Hondures. Voluntaris de tots els districtes de la ciutat van recollir vots anticipats abans durant i desprès del partit al voltant de tot l'Estadi Lluís Companys.

D'entre els 28.150 aficionats que van anar al partit a defensar la seva selecció, els que no votaven responien que ja ho havien fet al seu districte o al seu poble i donaven força a les taules per seguir lluitant per una consulta popular democràtica a la gran capital, el repte més difícil de tots.

És per això que Barcelona Decideix necessita a cadascun dels habitants de la ciutat: els voluntaris són essencials per aconseguir transmetre l'opinió del poble de Catalunya a lles grans institucions que no ens escolten.

Fes-te voluntari omplint només el qüestionari del teu districte: http://www.barcelonadecideix.cat/vull-collaborar

Defensar la teva llengua

La Sentència del Tribunal Suprem trenca el nostre model d'immersió lingüística introduint el castellà de manera obligada a totes les escoles. Diu que el català no pot ser llengua preferent.

A més, ara, la defensora del poble espanyol fins i tot diu que presentarà un recurs a Tv3 per a que alternin el català i el castellà en els seus informatius, doncs estan incomplint el nou marc jurídic. Potser és una innocentada; qui sap.

No cal que escrigui massa sobre el tema, només faré un apunt gràfic:

Una altra manera de defensar la teva llengua és assistint al partit que tindrà lloc avui a les 19.00 hores a l'Estadi Lluís Companys on jugaran Catalunya contra Hondures. Des de la Federació Catalana de Futbol s'està fent una crida a la participació i la Plataforma Barcelona Decideix hi serà present recollint vots anticipats per al referèndum per la independència de Catalunya: així, el català sempre hi seria per davant.

Llei Sinde rebutjada!

20-12-2010

L’última noticia que ens arriba de la polèmica llei Sinde és la unió entre PSOE i CIU per disminuir la gravetat de la norma antidescàrregues i així evitar una altre revolta digital. La llei Sinde és també coneguda com la llei d’Economia Sostenible. Qui s’ha encarregat d’intentar desenvolupar-la ha estat la Ministra de Cultura Ángeles Gónzalez Sinde que, apunt a part, segons les últimes enquestes és la ministra pitjor valorada del govern de Zapatero.

Durant 24 hores qualsevol de les pàgines de descàrregues i streaming, el que seria la visualització online oferien com a únic contingut un text que deia: “Si s’aprova la llei SINDE, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una televisió més, al servei del poder. Per la llibertat d’expressió a la Xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs”.

El congrés anava a aprovar demà el text sense donar lloc a debat però aquesta campanya va impedir que molts internautes poguessin viatjar per la xarxa amb tranquil·litat i, de fet, el tràfic per Internet va caure quasi bé al 50%.

La llei Sinde permet el tancament de pàgines web sense cap ordre judicial prèvia, serien les persones elegides per una Comissió els qui triarien quins portals són eliminats. Aquesta Comissió seria l’única encarregada de tramitar les denúncies per les presumptes violacions que realitzen les pàgines web que enllacin o permetin la descàrrega d’arxius protegits per drets d’autor. I es que segons el Ministeri de Cultura, creu que 200 d’aquestes webs són les responsables del 90% de la pirateria existent.

Si l’ambient ja estava caldejat abans només a faltat que una de les informacions filtrades per la ja arxifamosa pàgina web wikileaks evidenciés que en veritat aquesta probable futura llei procedís d’una idea d’EE.UU i que ha estat coaccionant tot aquest temps al Govern espanyol per regular la xarxa social.
El descobriment ha provocat que aquest accident passi a ser anomenat de forma burlesca Sindegate, en al•lusió al cas watergate i a la ministre.

L’aprovació d’aquesta llei no només afectaria als internautes i des d’Anonymous, organitzaciçó que no reconeix líders ni portaveus, han atacat a les webs del PSOE, del PP i de CIU en protesta contra la Llei Sinde. Una protesta convocada a través de Twitter, des de les 18 hores d’aquesta tarda fa que les seves pàgines web es trobin col·lapsades com a conseqüència d’un atac de denegació de servei. Torna a sortir Wikileaks pel mig, doncs la manera de bloquejar les pàgines ha estat la mateixa utilitzada pels activistes que van atacar PayPal, Mastercard o Visa en defensa de Julian Assange.

Ara només cal esperar quina és la solució que PSOE i CIU donen al rebaixar la llei Sinde i si aquesta serà bona per a les empreses de distribució i per als ciutadans en general.

_________________________________________________

Vaig preparar aquest text dilluns passat dia 20 de desembre de 2010. Ahir dimarts 21 a la nit, després d'estirar a més no poder el ple al Congrès, la llei va ser rebutjada al quedar-se sense recolzament. Dictadures digitals ja n'hi ha a molts països; no cal que aquest s'hi sumi a la llista.

Amb la llei Sinde rebutjada podem seguir expressant-nos, podem seguir escrivint pàgines com aquest blog.

BIUTIFUL

Ja fa dues setmanes que vaig anar a veure la pel·lícula. I també ja fa dues setmanes des que vaig decidir dedicar-li una entrada al blog. He trigat dues setmanes a decidir-me a escriure. Encara no sé que redactar.

Biutiful transmet una barreja de sentiments que et fan plorar de ràbia. Explica la història d'un home amb dos fills petits, una dona amb problemes psiquiàtrics i un treball que està lligat a les mafies xineses i africanes de Barcelona. Uxbal, el protagonista s'alia a la Barcelona de la foscor, la Barcelona de tots els individus que lluiten per sobreviure en aquest món que de Benestar en té poc.

Us recomano que mireu la pel·lícula: no us descobrirà res, perquè tot el que veieu ja ho sabieu però sortireu amb ganes de canviar el món sense saber com. També he d'afegir que vaig sentir més ràbia al sortir i veure que la gent reia i comentava si anaven a sopar en comptes de estar en silenci reflexionant sobre la complexitat de la vida que és el que el film transporta a la pantalla.






"Iñárritu palidece sin la letra de Arriaga. (...) no me creo lo que observo y escucho (...) Javier Bardem se entrega en cuerpo y alma a su personaje, lo compone, matiza, vive y siente, pero su admirable esfuerzo va por libre" (Carlos Boyero: Diario El País)

"Un retrato impresionista y conmovedor de un hombre (...) es un precioso poema, de tono melancólico, sobre el amor, la paternidad y la culpa. (...) Bardem ofrece una interpretación que noquea" (Kirk Honeycutt: The Hollywood Reporter)

«Libertad para Liu Xiaobo»

Liu Xiaobo, Nobel per la Pau 2010. Pressoner a la Xina.


És negra nit i pedalo per la carretera deserta,
m'aturo en un quiosc de cigarrets.
Un cotxe em segueix, xoca contra la meva bicicleta,
i un tros d'animal em subjecta.
M'emmanillen, m'embenen els ulls
i em tiren en un furgó policial que no va enlloc.
Un instant tremolós, un parpelleig,
m’aboca a la consciència: encara sóc viu.
/…/
Incomptables nits rere finestres enreixades
i tombes sota la llum dels estels
han fet aflorar els meus malsons.
A part d’una mentida,no tinc res més.

John Lennon, Rest in Peace

"Te drogan con la religión, el sexo y la televisión
Y te crees ingenioso, apolítico y libre
Pero no eres más que un jodido ignorante
Podrías ser un héroe de la clase obrera"

"Creo en todo hasta que algo lo desmienta. Creo en hadas, en mitos, dragones. Todo existe, aunque sea en tu mente. ¿Quién va a decir que los sueños y pesadillas no son tan reales como el aquí y ahora? La realidad deja mucho para la imaginación."

"La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes"

"Algunos están dispuestos a cualquier cosa, menos a vivir aquí y ahora"

John Winston Ono Lennon (9 oct 1940 - 8 des 1980): músic, compositor, geni, revolucionari, pacifista, inconformista... ho era tot i ho va deixar tot. Et pot agradar o no la seva música però el seu fenomen encara dura i mai morirà. Els seus ideals el defineixen i ajuden a conservar el seu nom.

Imagine there's no countries,

It isn't hard to do,

Nothing to kill or die for,

No religion too,I

magine all the people

living life in peace...

Dos dies importants

El 28 de novembre, just fa 3 dies, van ser les eleccions al Parlament de Catalunya. Abans d'ahir, dilluns 29, es va jugar el clàssic entre el Barça i el Moudrid.

La decepció que em va acompanyar diumenge es va veure recompensada per la felicitat, l'euforia i l'orgull que em va fer sentir el meu equip de futbol. Això probablament li va passar a la majoria dels catalans. Que trist, veritat? Que el resultat d'un partit pugui aigualir i fins i tot fer desaparèixer el desconcertament del dia abans. Ara, però, dos dies desprès, el partit de futbol ja s'ha oblidat i ens trobem a tornar amb la polítca al davant, la decepció que cada dia haurem d'aguantar, doncs els partits de futbol només alegren molt de tant en tant.

No em malinterpreteu. És històric el resultat de dilluns però hem de donar-li més importància als resultats de diumenge. En el fons m'alegro de pensar així, de decantar-me per la decepció. Deien que la religió era l'opi del poble. Després va passar a ser-ho el futbol. Que hi farem. Tenen raó. Per això estic contenta de triar menjar-me el cap i donar `puntades de peu imaginaries contra la paret en comptes d'elevar al màxim exponent el resultat del Barça.

Si, potser encara no ho he dit. A les eleccions de diumenge van haver-hi guanyadors i perdedors. Dies abans de les eleccions el poble ja coneixia el proper president. És l'Artur Mas de Convergència i Unió. així doncs, tothom sabia qui seria el guanyador però ningú esperava que els vençuts fossin castigats com ho van ser: el tripartit va perdre escons de mala manera; l'únic que mínimament es va salvar va ser l'Herrera d'Iniciativa i probablement va ser per la desaparició del mapa polític d'en Saura. El PSC va baixar als 28 escons i ERC només en va conseguir 10. Montilla ja va anunciar que renunciava a ser el primer secretari del partit, Benach abandona la política i Puigcercós posa en mans del partit el seu lloc. Catalunya és tota blau. El blau de CIU, no el del Partit Popular. Aquests, no obstant, s'han consolidat com a tercera força política a Catalunya pujant als 18 escons. És per preocupar-se. Pel que fa a Solidaritat Catalana per la Independència se n'ha sortit prou bé; tot i no conseguir grup propi ha obtingut 4 escons i en Carretero cap, oportunitat per arrepentir-se potser d'haver-se separat. Els independentistes hauran de formar grup mixt amb els espanyols de Ciutadans, que tenen 3 escons.

Set partits hauran de conviure a la Cambra. Podrien haver estat menys si ERC, SI i RCat (Reagrupament) haguessin presentat una candidatura unida. Si fos així, ara mateix serien la tercera força política amb tres escons. Segur que ara mateix estan a casa seva estirant-se dels cabells. Jo ho estic fent.

Just treia el gos i no vaig poder quedar-me en xoc per uns instants però més tard algú va explicar-m'ho. PxC tenia 3 escons. "No, això no pot ser... deuria ser que començarien a contar els pocs vots d'aquest partit però es impossible que en treiessin res...". Quan més tard vaig poder veure que el partit de l'Anglada havia aconseguit ni més ni menys que el vot de 75.321 catalans em van entrar ganes de plorar. Com un partit xenófob, d'ultradreta podia aconseguir quasi 56.000 vots tan sols a la comarca de Barcelona? Aquí que convivim amb tot tipus de cultures i des de petits ens ensenyen que el món és, doncs no hi ha altre manera de dir-ho, multicultural. No podia i encara no puc creure-m'ho.

Era el primer cop que votava. Tinc 19 anys i no havia pogut encara exercir el meu deure. Que què en penso de la meva primera experiència? Em sembla que ho he deixat prou clar: decepcionant. No perquè votès a algun dels que van "perdre" sinó perquè veig un poble adormit, un poble que no lluita per allò que desitja, que vota a uns per a que no surtin els altres, "doncs ja l'han espifiada prou". Perquè l'ensorrament del tripartit es degut a un càstig i aquest ha estat un vot a CIU. Ahir parlant amb el meu avi per telèfon vaig preguntar-li que si havia anat a votar. Em va respondre que si, que havia votat a un dels que no havien guanyat. De jove ell votava al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). El que em va tocar l'ànima va ser que seguidament em digués que ja no tindria temps de veure la República per la que el seu pare va anar a la guerra. Només faltava que afegis que lamentava deixar-nos en aquest món tal com està: amb gent que no s'entén i revoltes arreu (i no tant lluny -Londres o Roma per exemple-) per aconseguir ideals que mai s'assoliran.

Tanta decepció va ser alegrada no obstant amb el triomf del Barça. 5 gols van marcar, no ho havia dit? Xavi, Pedro, Villa (2) i Jeffren. La maneta i un munt de bromes desprès podem dir que el Barça és el millor club del món i ho ha demostrat. El partit va ser intens i en molts moment posava els péls de punta. Només cal mirar els grups que s'han creat al facebook ["Por la escolarización de Sergio Ramos, 12 meses 12 causas" o "Madrid choca esos cinco"], les diferents fotos que s'han creat a partir del clàssic (la majoria aprofiten les ampolles de Mahou cinco estrellas, els xiclets marca five o la mà amb cinc dits de l'eslogan per als jocs olímpics que es volien jugar a Madrid) i l'eufòria de la gent per veure que sí, que el Futbol Club Barcelona és més que un club.

Les penes d'uns són les alegries per a uns altres.