Los ricos serán más viejos, más cínicos y cada vez más ricos. Y despreciarán más a los pobres, que serán más numerosos, más jóvenes y cada vez más pobres
Insolventes (autoria anònima)

‎'No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa; no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatent'

Vicent Andrés Estellés


dijous, 9 de febrer del 2012

TMB: retallades i lluites

Hem vist que des del 10 de gener cada dimarts es convoca una vaga d’usuaris sorgida des de la iniciativa tmb51. una iniciativa que contra la pujada de preus vol recordar i repetir com fos possible la vaga de tramvies de 1951.
La pujada a 2 euros del bitllet senzill i de la t-10 en un 12% sembla el motiu principal de les queixes però, realment, que s’està coent dins del transport públic català?


Actualment el finançament del transport públic depèn el 60% de les administracions públiques, és a dir, dels impostos que paga la societat. La resta es paga amb la compra de bitllets i de publicitat. Amb la davallada dels viatges l’ATM, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha endeutat en un 10% i per solucionar-ho, en comptes de recorre als agents polítics, ha anat incrementant des del 2002 els preus dels transports en un 38%.
Es veu però que no ha estat suficient la descabellada pujada de preus i ara han optat per començar a retallar línies. TMB ha eliminat ja quatre línies amb l’esperança de reduir despeses de 56 milions d’euros durant l’any 2012. Aquestes quatre línies corresponen als números 31, 35, 105 i 158. Unes 23 línies més eliminen la seva circulació els diumenges i festius i el bus barri també seguirà aquest model de retallada de servei.
Des de l’administració diuen que aquestes retallades són "mesures d'ajust en el marc del pla de racionalització de la gestió per incrementar l'eficiència i assegurar la viabilitat del sistema". O, en altres paraules, que no els hi surt a compte mantenir aquestes línies perquè la majoria coincideixen amb altres línies durant alguns trams o perquè no són massa freqüentades pels usuaris. No pensen però en aquells usuaris que si les utilitzaven o en aquells treballadors que o reduiran les seves hores de feina i per tant el seu sou, o bé seran directament acomiadats.

El mateix està començant a passar amb el metro que, si bé no retallarà línies si que en un breu temps començarà a allargar els intervals de temps entre metro i metro reduint així la quantitat de viatges.

Per últim, el servei nocturn ininterromput de les línies que circulen només per Barcelona dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha deixat de funcionar els dissabtes. És a dir, la L6, la L7 i la L8 ja no circularan els dissabtes per la nit pel mateix motiu, l’alt cost.

Ara, des de la societat, davant d’aquestes mesures que només afecten a la classe popular, s’està exigint als responsables polítics de TMB i l’ATM en general que són el PSC, Ciu, el PP, Esquerra Unida i Alternativa i ERC, que els preus no segueixen augmentant, que es fagin tarifes socials especials per a jubilats i estudiants i que s’apliqui la gratuïtat als aturats o a aquells en situació de pobresa. Es demana recuperar la gestió pública del TRAM i del servei de Bicing i que tornin al servei aquestes línies retallades per garantir cap acomiadament ni disminució salarial i laboral als treballadors.
Aquest descontent social s'està començant a fer notar per accions com les dutes pels iaioflautes el passat dimecres 1 de febrer al ocupar un autobus sencer durant l'hora i quart que durava el bitllet validat recorrent la línia repartint octavetes i omplint l'autobus de pancartes.

Per altre banda, diferents organitzacions o plataformes han anat duent a terme accions individualitzades per denunciar la privatització del transport públic com seria el cas de la repartida massiva d'octavetes per part de diverses assemblees de joves de Barcelona coincidint amb tots els dimarts. Dia de la setmana que des del moviment tmb51 es convoca repetidament a fer vaga d'usuàries. L'última acció que ens ha arribat, més sonada pel que fa a impacte visual, és la duta a terme també l'1 de febrer pel moviment yo no pago. La convocatòria a les set de la tarda a l'entrada de la renfe de plaça Catalunya ha desembocat en hora i mitja de colades massives a les andanes del tren primerament però estenent-se la massa de participants fins a les portes de la mateixa línia 3, la verda, boca de la qual es troba a la punta oposada de la plaça subterràniament parlant. amb càntics com 'Este billete lo paga Urdangarín' hem vist doncs en aquesta acció una mostra més del rebuig cap a la manipulació que la societat està rebent a les seves vides per part dels polítics. No som marionetes, som persones i com a tals tenim uns drets a preservar. Drets que hem de fer crèixer i valer.

http://blip.tv/contrainfos/contrainfos-num7-protestes-tmb-yonopago-5943220

dimarts, 17 de gener del 2012

La mort de Fraga en quatre links

Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz, per DAVID FERNÀNDEZ http://www.setmanaridirecta.info/noticia/noticia-fraga


'Oblidar ha estat el nostre crim per complicitat. Per ètica i honor no es podia, no es pot, oblidar' - http://t.co/tipVIg3Q

Música contra l'oblit - http://t.co/SJkxO2Dj

'Te mueres pero no olvidamos. Te va a acompañar siempre nuestra memoria. Como cómplice de asesinos. Como franquista. Como arrogante. La calle era tuya. Nuestro es el desprecio' - http://t.co/CmUDgHBV

Premsa en crisis, premsa en lluita?

I ara es veu que Fraga era tot un demòcrata. No ha fet falta que morís per saber com la premsa d'avui en dia segueix la conveniència de les situacions que es donen en el context social, polític però, sobretot, econòmic. El marc de la industria de la comunicació escrita es troba en crisis. La falta de diversitat es veu agreujada aquests dies per tancaments de diaris com l'ADN que ha deixat 60 periodistes al carrer i per altres casos, en un principi aïllats, però cada cop més repetitius, de venda d'accions. És per exemple el que està passant amb el diari Público que fa uns dies va anunciar que iniciava un concurs de creditors per salvar-se o l'edició del Punt Avui qui també ha iniciat una campanya per recuperar el seu propi deute. Ens trobem davant d'una crisis publicitària també, una crisis que no pot ni té el dret de culpar Internet i les versions digitals. Si la premsa segueix per conveniència allò que manen els de dalt, no estem fent periodisme. La crisis de principis que envolta els mitjans ens duu a rebutjar-los. Però, per què desapareixen mitjans de comunicació, per què aquesta tendència a la pèrdua de la ja poca diversitat existent? Les dinàmiques de l'actual capitalisme desregulat forcen a la concentració d'empreses i capitals i condueixen a pràctiques monopolístiques que, al contrari del que ens  intenten fer creure, nomñes fan que perjudicar la societat. Lluitar per construir una comunicació horitzontal, oberta a tothom i sense censures és el que tots hem de fer des del carrer. O si no, tornarà un altre Fraga i establirà de nou la seva famosa Llei de Premsa. Que ganes segur no els en falten.