Los ricos serán más viejos, más cínicos y cada vez más ricos. Y despreciarán más a los pobres, que serán más numerosos, más jóvenes y cada vez más pobres
Insolventes (autoria anònima)

‎'No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa; no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatent'

Vicent Andrés Estellés


dijous, 9 de febrer del 2012

TMB: retallades i lluites

Hem vist que des del 10 de gener cada dimarts es convoca una vaga d’usuaris sorgida des de la iniciativa tmb51. una iniciativa que contra la pujada de preus vol recordar i repetir com fos possible la vaga de tramvies de 1951.
La pujada a 2 euros del bitllet senzill i de la t-10 en un 12% sembla el motiu principal de les queixes però, realment, que s’està coent dins del transport públic català?


Actualment el finançament del transport públic depèn el 60% de les administracions públiques, és a dir, dels impostos que paga la societat. La resta es paga amb la compra de bitllets i de publicitat. Amb la davallada dels viatges l’ATM, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha endeutat en un 10% i per solucionar-ho, en comptes de recorre als agents polítics, ha anat incrementant des del 2002 els preus dels transports en un 38%.
Es veu però que no ha estat suficient la descabellada pujada de preus i ara han optat per començar a retallar línies. TMB ha eliminat ja quatre línies amb l’esperança de reduir despeses de 56 milions d’euros durant l’any 2012. Aquestes quatre línies corresponen als números 31, 35, 105 i 158. Unes 23 línies més eliminen la seva circulació els diumenges i festius i el bus barri també seguirà aquest model de retallada de servei.
Des de l’administració diuen que aquestes retallades són "mesures d'ajust en el marc del pla de racionalització de la gestió per incrementar l'eficiència i assegurar la viabilitat del sistema". O, en altres paraules, que no els hi surt a compte mantenir aquestes línies perquè la majoria coincideixen amb altres línies durant alguns trams o perquè no són massa freqüentades pels usuaris. No pensen però en aquells usuaris que si les utilitzaven o en aquells treballadors que o reduiran les seves hores de feina i per tant el seu sou, o bé seran directament acomiadats.

El mateix està començant a passar amb el metro que, si bé no retallarà línies si que en un breu temps començarà a allargar els intervals de temps entre metro i metro reduint així la quantitat de viatges.

Per últim, el servei nocturn ininterromput de les línies que circulen només per Barcelona dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha deixat de funcionar els dissabtes. És a dir, la L6, la L7 i la L8 ja no circularan els dissabtes per la nit pel mateix motiu, l’alt cost.

Ara, des de la societat, davant d’aquestes mesures que només afecten a la classe popular, s’està exigint als responsables polítics de TMB i l’ATM en general que són el PSC, Ciu, el PP, Esquerra Unida i Alternativa i ERC, que els preus no segueixen augmentant, que es fagin tarifes socials especials per a jubilats i estudiants i que s’apliqui la gratuïtat als aturats o a aquells en situació de pobresa. Es demana recuperar la gestió pública del TRAM i del servei de Bicing i que tornin al servei aquestes línies retallades per garantir cap acomiadament ni disminució salarial i laboral als treballadors.
Aquest descontent social s'està començant a fer notar per accions com les dutes pels iaioflautes el passat dimecres 1 de febrer al ocupar un autobus sencer durant l'hora i quart que durava el bitllet validat recorrent la línia repartint octavetes i omplint l'autobus de pancartes.

Per altre banda, diferents organitzacions o plataformes han anat duent a terme accions individualitzades per denunciar la privatització del transport públic com seria el cas de la repartida massiva d'octavetes per part de diverses assemblees de joves de Barcelona coincidint amb tots els dimarts. Dia de la setmana que des del moviment tmb51 es convoca repetidament a fer vaga d'usuàries. L'última acció que ens ha arribat, més sonada pel que fa a impacte visual, és la duta a terme també l'1 de febrer pel moviment yo no pago. La convocatòria a les set de la tarda a l'entrada de la renfe de plaça Catalunya ha desembocat en hora i mitja de colades massives a les andanes del tren primerament però estenent-se la massa de participants fins a les portes de la mateixa línia 3, la verda, boca de la qual es troba a la punta oposada de la plaça subterràniament parlant. amb càntics com 'Este billete lo paga Urdangarín' hem vist doncs en aquesta acció una mostra més del rebuig cap a la manipulació que la societat està rebent a les seves vides per part dels polítics. No som marionetes, som persones i com a tals tenim uns drets a preservar. Drets que hem de fer crèixer i valer.

http://blip.tv/contrainfos/contrainfos-num7-protestes-tmb-yonopago-5943220

dimarts, 17 de gener del 2012

La mort de Fraga en quatre links

Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz, per DAVID FERNÀNDEZ http://www.setmanaridirecta.info/noticia/noticia-fraga


'Oblidar ha estat el nostre crim per complicitat. Per ètica i honor no es podia, no es pot, oblidar' - http://t.co/tipVIg3Q

Música contra l'oblit - http://t.co/SJkxO2Dj

'Te mueres pero no olvidamos. Te va a acompañar siempre nuestra memoria. Como cómplice de asesinos. Como franquista. Como arrogante. La calle era tuya. Nuestro es el desprecio' - http://t.co/CmUDgHBV

Premsa en crisis, premsa en lluita?

I ara es veu que Fraga era tot un demòcrata. No ha fet falta que morís per saber com la premsa d'avui en dia segueix la conveniència de les situacions que es donen en el context social, polític però, sobretot, econòmic. El marc de la industria de la comunicació escrita es troba en crisis. La falta de diversitat es veu agreujada aquests dies per tancaments de diaris com l'ADN que ha deixat 60 periodistes al carrer i per altres casos, en un principi aïllats, però cada cop més repetitius, de venda d'accions. És per exemple el que està passant amb el diari Público que fa uns dies va anunciar que iniciava un concurs de creditors per salvar-se o l'edició del Punt Avui qui també ha iniciat una campanya per recuperar el seu propi deute. Ens trobem davant d'una crisis publicitària també, una crisis que no pot ni té el dret de culpar Internet i les versions digitals. Si la premsa segueix per conveniència allò que manen els de dalt, no estem fent periodisme. La crisis de principis que envolta els mitjans ens duu a rebutjar-los. Però, per què desapareixen mitjans de comunicació, per què aquesta tendència a la pèrdua de la ja poca diversitat existent? Les dinàmiques de l'actual capitalisme desregulat forcen a la concentració d'empreses i capitals i condueixen a pràctiques monopolístiques que, al contrari del que ens  intenten fer creure, nomñes fan que perjudicar la societat. Lluitar per construir una comunicació horitzontal, oberta a tothom i sense censures és el que tots hem de fer des del carrer. O si no, tornarà un altre Fraga i establirà de nou la seva famosa Llei de Premsa. Que ganes segur no els en falten.

dijous, 22 de desembre del 2011

Feliç consum i pròsperes retallades

Compra

Consumeix

Regala productes de grans multinacionals

No siguis original.

Camina pel centre de la teva ciutat i no et queixis del ritme de la gent del teu voltant. Van lents perquè són feliços. Han arribat les festes nadalenques i els torrons ajuntaran a famílies contentes que no es veuen en tot l’any però ho dissimulen.

Un milió i mig d’euros gastats en llums als carrers. Figures de Pares Noels, vinguts d’altres parts del món, decoren els aparadors. Aparadors enlluernats per a no pensar. Per a cridar al consumisme compulsiu perquè toca, perquè és lleig trencar tradicions.

Oblida’t de regalar coses fetes per tu fora de dades assenyalades. És estrany.

Els grans centres comercials ja et diuen quan ho has de fer. Recorda que quan acabi Nadal tens les rebaixes i després vindrà Sant Valentí seguit del dia de la mare, el del pare i el del veí.

Ho sabem. Participar en el joc només ens fa una peça més del sistema capitalista, de la legitimació dels rols de gènere imposats, de la cultura del obeir i no la d’aprendre, posicionar-te i fer.

Però compra inútilment i amb tranquil•litat que, tristament, ningú et mirarà malament.

___________________________________

Vídeo de l'AJLC

 

divendres, 4 de novembre del 2011

[No-Res] Vida i mort d'un espai en tres actes

[...] No obstant tot aquest desig d’ampliar-se, de seguir sent una capital a nivell internacional com aquella Barcelona filtre del modernisme entre París i la resta de l’Estat espanyol, no obstant la grandiositat de la ciutat i la manera de vendre-la al visitant, Barcelona encara manté vives zones que demostren la seva humanitat. Enmig del barri de les Corts, un barri agradable, tractat com a barri de classe mitjana alta trobem un d’aquests petits oasis. El que ara és potser opulència i orgull barrejat amb la seguretat del nou ric, no fa tant, era un barri simple, de famílies obreres i treball dur. Les Corts no es va annexionar a Barcelona fins l’any 1897 començant a perdre aleshores la seva ruralitat. Durant el segle XIX poc a poc es van anar realitzant noves construccions que unien el nucli antic de Les Corts amb la carretera (ara avinguda) de Sarrià formant així l’Eixample de Les Corts Noves. En aquesta Eixample es va construir la primera Parròquia del barri, Santa Maria del Remei, el cementiri municipal, la maternitat, el nou edifici de l’Ajuntament i bòbiles i fàbriques de productes químics i tèxtils entre d’altres. Amb el canvi de segle i l’annexió a la ciutat es va viure un gradual moviment urbanitzador començant per l’expropiació per a l’alineació dels carrers i l’obertura de grans vies de comunicació com l’Avinguda Diagonal. Va ser també aleshores quan van sorgir conjunts de casetes per obrers. Situada al carrer Entença entre, a trets generals, Travessera les Corts i l'Avinguda de Josep Tarradelles, trobem per exemple la Colònia Castells. Aquesta va néixer al 1923 per a acollir obrers del sud d'Espanya que venien a treballar a la fàbrica de xarols i vernissos de la família Castells tot i que la Colònia Castells no només acollia treballadors de la fàbrica i, per tant, no cal associar-la directament amb aquelles antigues residències comunitàries d’obrers que es construïen al voltant de indústries situades sobre els rius de les muntanyes catalanes. L’evident diferència entre les casetes ve donada per la venta de les últimes parcel·les un cop la vídua del senyor Castells va quedar-se sense diners; d’elles se’ns presenta una sensació de societat obrera, autogestionada i popular tan clara. Diferenciada de la resta del barri de Les Corts, la Colònia es considerava un món a part i es va mostrar comunitària, lluitadora i de tendència anarquista amb una gran quantitat de militants entre els seus habitants durant la Guerra Civil. [...]


Això que aquí us he presentat és un parell de fragments del que serà un reportatge sobre la destrucció de la Colònia Castells, de les vides i els somnis de moltes famílies.  


Sense veure-la ja us recomano la pel·lícula: [No-res] Vida i mort d'un espai en tres actes. (http://no-res.cc/)




Llums, càmera, coacció
Comença l'espectacle capitalista de la reapropiació
Un cicló que bloca els crits
totes les nits de depressió
que col·loca amb llum i por
que tot sigui buidor

BSO [NO-RES] from metromuster on Vimeo.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Per la llibertat d'un poble

Són molts els països que lluiten dia a dia per sobreviure al seu opressor i per sortir endavant.

Palestina ha estat admesa per la UNESCO com Estat membre amb els vots contraris del grans poders financers com ara els Estats Units o Alemanya. Amb 107 vots a favor de la introducció de Palestina com estat membre de ple dret, el gran aliat d'Israel, els Estats Units, ha decidit eliminar els fons que entregava a la UNESCO per a demostrar la seva enrabiada per no sortir-se amb la seva.

El fet que Palestina hagi aconseguit aquest reconeixement esdevenint l'Estat membre de la UNESCO número 195 és una gran alegria i, per molt que l'Estat sigui totalment diferent, la situació em va fer recordar un llibre que m'havien recomnat feia un temps i el qual per fi em vaig decidir a comprar. Tracta sobre el Sàhara i el seu patiment.




El llibre recull 13 testimonis en primera persona de manera monologada de persones que han viscut de primera mà els horrors de l'ocupació del Sàhara pel part del Marroc com a conseqüència de l'abandonament per part d'Espanya ja fa més de 30 anys. “Veus del Sàhara. Testimonis del passat i present d’un poble” és una recopilació de històries vàries que acaben per ser una de sola: la lluita per retornar el teu país a allò que era fent fora de la teva terra aquells invasors que no vetllin per la supervivència d'una cultura i una forma de vida tan única que és la clau per al reconeixement de qualsevol terra.


 


diumenge, 31 de juliol del 2011

'El pueblo unido' - Inti Illimani

Pot ser molta gent desconeix l'origen del famós càntic en la major part de les manifestacions 'El pueblo unido, jamás será vencido':



El pueblo unido jamás será vencido,
el pueblo unido jamás será vencido...

De pie, cantar
que vamos a triunfar.
Avanzan ya
banderas de unidad.
Y tú vendrás
marchando junto a mí
y así verás
tu canto y tu bandera florecer,
la luz
de un rojo amanecer
anuncia ya
la vida que vendrá.

De pie, luchar
el pueblo va a triunfar.
Será mejor
la vida que vendrá
a conquistar
nuestra felicidad
y en un clamor
mil voces de combate se alzarán
dirán
canción de libertad
con decisión
la patria vencerá.

Y ahora el pueblo
que se alza en la lucha
con voz de gigante
gritando: ¡adelante!


El pueblo unido jamás será vencido,
el pueblo unido jamás será vencido...


La patria está
forjando la unidad
de norte a sur
se movilizará
desde el salar
ardiente y mineral
al bosque austral
unidos en la lucha y el trabajo
irán
la patria cubrirán,
su paso ya
anuncia el porvenir.

De pie, cantar
el pueblo va a triunfar
millones ya,
imponen la verdad,
de acero son
ardiente batallón
sus manos van
llevando la justicia y la razón
mujer
con fuego y con valor
ya estás aquí
junto al trabajador.