Article altament recomanable publicat a El Periódico de Catalunya ahir diumenge:
Comença així:
'Diumenge passat uns quants centenars de joves es van afegir a la manifestació que havien convocat Izquierda Unida i diverses plataformes progressistes a Madrid per protestar per les mesures econòmiques adoptades l'últim any pel Govern. En el gruix de la marxa, el bloc juvenil es feia notar. Es van sentir crits contra les retallades socials, el retard en l'edat de jubilació, els nous contractes laborals, l'atur, els banquers i el sistema capitalista liberal que, com a conseqüència de la crisi, ha fet que la joventut afronti un futur ple d'ombres. A aquesta mateixa hora, els escombriaires de l'Ajuntament de Granada acabaven de netejar el recinte en què 25.000 joves havien passat la nit per celebrar la Festa de la Primavera, un macrobotellon que va començar a convocar-se a mitjans de la dècada passada de manera espontània per universitaris mitjançant SMS i ha acabat institucionalitzant-se, ara a través de les xarxes socials, com la principal concentració juvenil de l'any de tot Andalusia. A l'esplanada autoritzada com a botellòdrom oficial, aquella nit no es van sentir consignes polítiques ni hi va haver agitació de pancartes. L'únic que va sonar va ser música a tot drap i el soroll de les ampolles d'alcohol a l'estavellar-se buides contra terra.'
L'article enganxa, està escrit amb nervi i et convenç per a què te'l llegeixis sencer però, tanmanteix, no diu res de nou. Tot el que arriba a dir són coses que potser no molta comptant la societat on vivim però si bastanta gent sap. I tot i així segueixen sense fer res. El discurs que aquí aplicaria seria el mateix que he aplicat ja altres vegades en les entrades d'opinió sobre els actes de Barcelona Decideix: que hem de lluitar pels nostres principis i no hem de conformar-nos. Que n'estic cansada de preguntar qui vol anar a tal manifestació i la resposat sempre sigui la mateixa: per una banda un encongiment d'espatlles i un sàrcàstic 'per a què?' o per altra banda que se me'n riguin dient que si em ve de gust anar a fer de 'perro-flauta'. El desgast de molta de la gent que en un principi si que es mobilitzaria també ve donat pels prejudicis i les etiquetes que la pròpia societat ens posem. Que potser en la vaga general del 29-S van predominar antisistemes a les manifestacions? Si, no ho nego, i la raó pot venir donada per diversos motius com per exemple que la gent ja està desmoralitzada i no creu tenir possibilitats per aconseguir res o perquè aquesta vaga estava promoguda per sindicats tan lligats al govern que no ens representen. Sigui quina sigui la raó, la qüestió és que des de fa massa temps que estem acomodats i llegir que som la generació que pitjor viurem, tot i les possibilitats i els avantatges que ens envolten si els sapiguéssim utilitzar, és molt trist.
És molt trist i estic indignada. I com estic indignada, el primer que he fet desprès de llegir-me aquesta entrada i després d'haver vist el llibret citat ja en diversos llocs, m'he comprat finalment 'Indignez vous' de Stéphane Hessel i en la versió en català i castellà amb pròleg de José Luis Sampedro. Amb permís vostre, vaig a llegir que, com els masoques, així m'indignaré més o si més no, amb més motius!
| Per cert, tan sols val 5,00€ |
| Stéphane Hessel; Berlín, 1917 L'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans al 1948 |
Us adjunto també un vídeo on el sentiment de contrarietat per tot el que està passant queda molt ben explicat:
