Pastillas contra el dolor ajeno

Em considero una persona bastant exigent, però alhora, quan alguna cosa 'dolenta' em passa assumeixo bastant bé les conseqüències i en cap moment em compadeixo de mi mateixa. I és que el món està molt malament: guerres, fam, pobresa i malalties derivades. Malalties que no es poden curar sense recursos materials o personals, recursos que al cap i a la fi provenen d'una economia inexistent. Per això no està bé queixar-se d'aspectes que tenen solució quan allà fora sempre trobaràs motius pels quals plorar, i de debó.

Fa temps que, com Berlanga feia, em medico contro el dolor aliè però fins avui no he llegit el prospecte de l'interior: resumeix que cada moren 8.000 persones per malalties que es poden curar. Un altre aspecte a estudiar seria quina és la quantitat total del diner invertit que realment arriba en mans dels més necessitats però, mentrestant, si no pots participar en qualsevol tipus d'organització d'ajuda humanitària com és 'Médicos sin fronteras', almenys no et queixis del que tens que segur que no és per tant.

Llibertats d'expressions que cada dia es trenquen més i més

La cadena Tv3 es va veure a València per últim cop el passat 16 de febrer de 2011 després de les notícies de la nit. L'endemà, el 17 de febrer va entrar en vigor la modificació de la llei valenciana de l'audiovisual que imposa sancions de 60.000 euros cada 15 dies si aquesta, si TV3, continua emetent. Per tant, el govern de Francisco Camps havia amenaçat Acció Cultural amb sancions de 120.000 euros al mes si seguien emetent a partir d'aquest divendres.

Les protestes contra el tancament de TV3 al País Valencià es mantenen fent costat a la poderosa protesta de la xarxa dels últims dies. Divendres 18 ja hi va haver una primera manifestació espontània a València davant el Palau de la Generalitat i aquest dilluns 21, es van reunir 5000 persones en una manifestació a favor de tv3 i contra Camps convocada a través d'una plataforma de facebook.























A Barcelona també es va fer una petita manifestació de 300 persones i es van cridar lemes com : 'Sí a la cultura, no a la censura' , 'Barcelona amb el País Valencià. Prou Censura i corrupció' o 'Volem TV3. Per la llibertat d'expressió' i fins i tot 'Volem TV3! Sense València no hi ha independència'.

Ahir (dimarts 22), Iniciativa(ICV-EUiA), Esquerra (ERC) i Solidaritat(SI), van demanar més contundència al govern de Mas a l'hora de defensar l'emissió de Tv3 a la Comunitat valenciana. Per altra banda, el PP va mostrar la voluntat del partit de trobar un acord entre els governs català i valencià fent que TV3 s'emeti a València si Canal 9 s'acaba emetent a Catalunya.

Finalment, el següent pas en aquesta lluita, ha estat la queixa que Joan Tardà i Francesc Canet han mostrat contra la supressió de TV3 al País València. En ple Congrés a Madrid, han mostrat dues pancartes en folis DIN-A3 on hi deia: "Llibertat d'expressió. Sí a TV3". Això ha irritat a la vicepresidenta primera de la cambra espanyola, Teresa Cunillera, que ha demanat ajuda a Ridao per a que els dos diputats amaguessin els cartells. Des del govern no es farà res per a rectificar la decisió de Camps perquè 'el problema és de les autonomies'.


Aconseguirem restablir TV3? No ho tinc massa clar. València, des del seu govern, no forma part dels Països Catalans; pot ser que part dels seus habitants es sentin identificats i lluitin també per a definir i defensar uns Països Catalans però tal com està la política de la comunitat, molta intenció integradora no s'intueix... No deia el PSOE que volien 3 anys de pressó i 8 d'inhabilitació per a Camps pel Cas Gürtel? Que el tanquin JA!

Goya's 2011 - Alex de la Iglesia

Sinde, encara no te n'adones?


Tot i que amb dos dies de retard, he trobat necessari afegir aquesta entrada al blog:




'PUEDE PARECER que llegamos a este día separados, con puntos de vista diferentes en temas fundamentales. Es el resultado de la lucha de cada uno por sus convicciones. Y NADA MÁS. Porque en realidad, todos estamos en lo mismo, que es la defensa del cine. Quiero por ello felicitar y agradecer a todos los que estáis aquí, por caminar juntos en la diferencia, y hasta en la divergencia.
Hacemos mucho ruido, pero es que esta vez, hay muchas nueces. El choque de posturas es siempre aparatoso y tras él surge una nube de humo que impide ver con claridad. Pero la discusión no es en vano, no es frívola y no es precipitada.
No podemos olvidar lo más importante, el meollo del asunto. Somos parte de un Todo y no somos NADIE sin ese Todo. Una película no es película hasta que alguien se sienta delante y la ve. La esencia del cine se define por dos conceptos: una pantalla, y una gente que la disfruta. Sin público esto no tiene sentido. No podemos olvidar eso JAMÁS.
Dicen que he provocado una crisis. Crisis, en griego, significa "cambio". Y el cambio es ACCION. Estamos en un punto de no retorno y es el momento de actuar. No hay marcha atrás. De las decisiones que se tomen ahora dependerá todo. Nada de lo que valía antes, vale ya. Las reglas del juego han cambiado'.

'A los internautas no les gusta que les llamen así. Ellos son CIUDADANOS, son sencillamente gente, son nuestro PUBLICO.
Ese público que hemos perdido, no va al cine porque está delante de una pantalla de ordenador. Quiero decir claramente que NO TENEMOS MIEDO a internet, porque internet es, precisamente, la SALVACION de nuestro cine'.

'Tenemos que pensar en nuestros derechos, por supuesto, pero no olvidar NUNCA nuestras OBLIGACIONES. Tenemos una RESPONSABILIDAD MORAL para con el público. No se nos puede olvidar algo esencial: hacemos cine porque los ciudadanos NOS PERMITEN hacerlo, y les debemos respeto, y agradecimiento'.

'Yo creo, con toda humildad, que si queremos que nos respeten, hay que respetar primero'.

Això era Catalunya!

Sé que el que ara penjaré és estrany, és antic i per això no hauria d'encaixar en un blog publicat a dia 5 de febrer del 2011 amb la de coses que estan passant al món. No obstant, de dilluns a dimecres m'he de preparar textos mínimament informatius per al programa de la ràdio i m'agrada publicar algun d'aquests; ja ho vaig fer amb la Sinde i ara em ve de gust enllaçar-vos aquí un link seguit de quatre indicacions. Ho faig per parar d'estudiar, per parar de pensar una estona i per a no posar-me a plorar davant de les notícies que ens arriben cada dia més dures i amb més freqüència.

'Durant aquest 2011 es compleixen 40 anys des que Pau Casals va compondre l’himne per la pau de l’ONU quan U Thant li va demanar. Ara, la seva viuda, Marta Casals, està treballant per a recuperar-lo, per a fer que la seva interpretació arribi a ser una tradició. Afegeix que s’ha de fer el possible per promoure-la, doncs la música rescata gent de diferents ideologies.
L’himne composat per Pau Casals va sonar per primer cop a l’octubre de 1971 a Nova York però just desprès del concert, l’himne va ser censurat per la repressió de l’Espanya Franquista com a represàlia del discurs que va oferir Casals dient que ell era català i que defensava Catalunya com una de les nacions més importants del món.

Pau Casals va néixer a El Vendrell al 1876 i va morir a Puerto Rico al 1973, dos anys després de l’estrena de l’Himne de les Nacions Unides o l’Himne de la Pau. Va ser conegut per ser un gran violoncel·lista, pel seu activisme en la defensa de la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans. Va guanyar la Medalla de la Pau de l’ONU i també va ser nominat al Novel de la Pau. A més, va ser anomenat fill adoptiu de la ciutat de Barcelona i, 6 anys després de la seva mort li van donar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

‘Jo sóc catalá. Actualment una província d'Espanya. Però què ha estat, Catalunya? Catalunya ha estat la nació más gran del món. Els diré perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haber un principi de "Nacions Unides". Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a una ciutat de França que abans era de Catalunya per parlar de pau. Sí, al segle XI. Pau al món, i en contra de les guerres, contra la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. I jo estic tant content, tant emocionat de ser aquí, amb vosaltres...’